La meva feina aquest any en el bàsquet, col.laborant setmanalment amb dues estructures formatives amb equips d'alta competició (veure post inicial del blog), em permet observar de primera mà, l'enorme necessitat que hi ha de donar sortida adequada a la motivació de tants jugadors que massa sovint es va diluïnt en els anys on precisament ha de créixer exponencialment. Estic parlant dels 15 als 20 anys. En aquesta etapa es diferencien i es radicalitzen les possibilitats de futur. Son 5 anys on, ben orientats i amb la mentalitat adequada, els jugadors de talent/potencial poden créixer moltíssim, o estancar-se completament. I els que no tenen tant de talent, poden trobar un escenari positiu d'expressió i relació amb el bàsquet i els companys i tècnics. I la clau no és jugar a tal o qual categoria, o a tal o qual posició. Ni tan sols fer moltes hores de treball. De fet, en aquest post comparteixo el que són, des del meu punt de vista, els quatre grans obstacles que hem de tenir molt presents perquè no ens desviin del camí del creixement.
A nivell intern del jugador i les famílies:
Comparació. Cada persona té un camí, fruit del seu context, la seva biologia, la seva mentalitat i les seves influències i finalment de les seves decisions. No hi ha objectivament un camí millor que un altre.
Pressa
Res d'especial que no existeixi en tots els àmbits de la societat. Però especialment en aquestes edats, la pressa ens fa desenfocar del present, del propi procés.
Pertant enlloc de la comparació i la pressa ens ha d'interessar molt més tot el que té a veure amb el meu dia a dia. I en el que és a les meves mans (Cercle d'influència). Com em preparo, com entreno, com milloro, què em costa més, què intento evitar perquè no em sento segur, però necessito afrontar. Com aprofito cada exercici, cada entrenament, cada partit... infinites preguntes, però totes elles enfocades en el meu present i en el meu camí.
En segon lloc, a nivell feina del club / entrenadors / estructures tenim aquests altres obstacles importants:
Manca d'orientació i de rendibilitat
Entrenaments es succeeixen buscant posar l'equip en forma, conjuntar, exigint defensa, concentració, disciplina... una sèrie de valors NECESSARIS però no SUFICIENTS. Necessitem també crear un context on el talent es pugui expressar, i pertant, desenvolupar.
Pertant, necessitem orientar diverses coses:
1.- Plà de desenvolupament. Què necessita el jugador a nivell mentalitat i treball tècnic i físic? Li hem de donar i li hem d'explicar. Si dobla en dos equips, ha de saber què es busca en cada un d'ells (experimentar treball en posicions diferents i rols diferents)
2.- Organització i orientació tàctica: Com fer jugar l'equip perquè els jugadors de més talent puguin tenir la pilota en situacions que propiciin el desenvolupament del seu talent, i alhora els altres jugadors tinguin rols que poden executar, per exemple, treballar perfectament els espais, els timings de joc, estar preparats per llençar tirs oberts, equilibrar rebot ofensiu i balanç, especialització defensiva en algun cas. Seleccionar i orientar el joc ajuda a tots els jugadors a poder contribuir amb el que millor saben fer.
3.- Individualització del treball. És clau prioritzar espais de treball tècnic específic, amb grups d'1-2 jugadors màxim, durant l'any. Aquest treball és molt més rendible que a l'estiu, si es fa de manera periòdica, perquè permet treballar sobre situacions i sensacions que s'estan donant en el present. I permet posar en pràctica en els entrenaments col.lectius els aprenentatges, obtenir-ne feedback i ajustar-los de manera que siguin útils.
Amb aquest convido a la reflexió de que l'alta competició (preferents), és un escenari perfecte per "donar de menjar" als jugadors. La motivació i predisposició és màxima. No confonguem això amb felicitar-nos o felicitar-los perquè ho donen tot o estan intensos. Això és el mínim. Ens hem de comprometre a donar bon menjar, a donar qualitat. La quantitat ja la posen ells.
コメント