top of page
  • Foto del escritorXavier Garcia

L'ànima de l'entrenador

“Si ets fidel a tu mateix seràs fidel a tots els altres.”

John Wooden


Avui he viscut la meva facilitació en l'enèssima edició del taller de nivell 1 que té per títol "coaching aplicat al bàsquet", aquest cop a Girona. Ha estat especialment ric per la gran implicació i participació de tots els assistents. Un alumne, al final, ha dit que al vespre escriuria el que li havia aportat el taller, després d'unes hores de "digestió". He dit que jo també ho faria, i aqui estic.




M'agradaria resumir els eixos bàsics sobre els que treballo aquest taller, com a elements de reflexió i punts de partida del que es va creant en la consciència de les persones que hi participem. Avui han aparegut principalment aquests 10, que acostumen a aparèixer, però sempre és el grup qui marca quins són més importants cada edició. Això és una bona metàfora del que també serà entrenar equips diferents, durant el meu camí com entrenador, que em requeriran diferents accents i importàncies de les meves idees principals... I sempre me'n suggeriran de noves.


1. Posar en valor la tasca que representa entrenar avui en dia. I la creixent complexitat. Respecte i admiració per tots i totes.

2. Reivindicar i posar en valor l'entrenador com artista que utilitza les ciències per crear. Les ciències són recursos. Jo pinto els meus quadres "fent equip amb els meus equips". Els facilito pinzells, colors, i els ofereixo la possibilitat d'aprendre a pintar. Cada quadre és únic. En el camí aprenc a pintar mentre ensenyo.

3. Dimensionar la part humana del lideratge de l'entrenador. Cada entrenador lidera des de qui és, i pot créixer a partir d'aqui. Eliminar la necessitat de trobar un estil ideal fora de mi, per passar a focalitzar-me en ser el millor líder que puc ser jo, amb les meves capacitats, la meva història, les meves motivacions i les meves realitats.

4. Valorar la importància , i diria que la necessitat, de conèixer-se i conèixer les persones que entrenem.

5. Connectar amb la mirada de compromís amb el propi desenvolupament.

6. Acceptar èxits i fracassos. Normalitzar-los, buscant sempre una responsabilitat individual, amable, que em permeti aprendre d'ells.

7. Consciència del meu propòsit, les meves emocions i el meu cos, com a clau per obrir aquestes consciències amb els jugador@s que entreno.

8. L'important no és què vull ensenyar, o què s'ha d'ensenyar. Sino què necessiten aprendre. I pertant, què necessito jo aprendre perquè ells puguin aprendre el que necessiten.

9. Qüestionar tot, per anar trobant la meva veritat, en cada moment. I també qüestionar si la meva veritat d'ahir, és vàlida avui, per mi.

10. Buscar inspiració fora del bàsquet. Aspectes comunicatius, d'aprenentatge, de motivació, de creativitat, corporalitat... fomentant el pensament lateral.


Amb el nou plà, els tallers desapareixen. Personalment em sap greu perquè durant tots aquests anys ha representat per mi una gran oportunitat de mantenir-me connectat amb les inquietuds dels entrenadors, que són també les meves. He conegut moltes persones interessants, moltes! I de cada taller m'he endut sorpreses, emocions, agraïments i aprenentatges.


Entrenar amb ànima i consciència és el que ens permet estar connectats amb el privilegi d'entrenar. Això implicarà un compromís ferm de millora i un sentit de propòsit amb tot allò que fem. Encara que no ens entenguin, o valorin, a vegades, o mai.


123 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


bottom of page