Actors Secundaris

"Primer el bàsquet, després l'equip, després el jugador. L'entrenador vetlla perquè es mantingui aquest equilibri" (Ricard Casas)

Aquesta frase que té gairebé totes les respostes. I també les preguntes adequades. Com per exemple...

Quin és el bàsquet que té a dins el jugador?... i...

Com pot encaixar, a partir d'aqui, aquest jugador en aquest equip, aquest any, en aquesta competició?

"Tots han de fer de tot fins el més endavant possible". Aquest és un principi que educativament ja està més que demostrat que no és adequat per la confiança, ni per la motivació. Hi ha jugadors que si, perquè tenen talent natural per fer-ho, i altres que no.

Un jugador ha de tenir plena consciència de què se li dóna bé, i ha de poder jugar a partir d'això. En equilibri amb les necessitats de l'equip, i tenint en compte el que la competició actual li permet... I sense oblidar que ha de seguir desenvolupant altres coses també.

Un dels pitjors errors és pensar que nosaltres com entrenadors tenim més importància que les característiques del propi jugador, i que el bàsquet. La nostra feina és ajudar a que cada jugador s'expressi el millor possible. Nosaltres no podem decidir de què ha de jugar un jugador. El bàsquet i el seu cos i mentalitat ho decideixen per nosaltres. El nostre focus, doncs, serà escoltar-ho i construïr i orientar la nostra tasca. I també hem de valorar i comprometre'ns amb tot allò que li podem aportar a nivell de valor afegit.

On és doncs la nostra principal incidència, a l'hora de respondre a la inquietud de contribuïr directament a la formació del jugador?

En allò que SI tots els jugadors han de tenir: un bon nivell de bàsics, resumit en 3 punts:

.- Bona relació amb el seu propi cos. Consciència de l'equilibri, la continuitat, el to muscular, la localització (quina part del cos intervé en cada moment del gest), i també del contacte.

.- Bona relació amb la pilota (poder-la recepcionar, integrar-la, habilitats bàsiques amb les dues mans)

.- Bona relació amb la cistella (diferents angles, distàncies, utilització del taulell, bombejar, amplituds de finalitzacions, etc..)

A partir d'aqui, cada jugador s'ha d'especialitzar en uns determinats fonaments, els que millor se li dónin per físic i per capacitats del moment. I subratllo DEL MOMENT. L'evolució física, les realitats dels equips on vagi anant, li aniran obrin noves possibilitats, sempre i quant, tingui els bàsics ben assolits.

Des de l'experiència i l'observació, la meva conclusió és que nosaltres som una eina en el procés de creixement i rendiment del jugador. I una eina molt potent. Però no som els actors protagonistes, som aquells actors secundaris que poden marcar la diferència. Fem-ho!