Partit plè de matisos de tota mena, però m'agradaria aprofitar per parlar breument sobre la no-rotació del Madrid a la segona part, que ho vaig trobar altament sorpresiu tant a nivell tàctic com a nivell de lideratge.
Roger Grimau aposta inicialment per una estructura inèdita, amb 5 jugadors grans, clarament per fer front a la primera bateria del Madrid, i ajustant la rotació de Hezonja de 4 amb Parra. No surt especialment bé però tampoc malament... I el Barça gafa iniciativa de joc amb la rotació, castigant Llull i Chacho amb Satoranski dins, i Brizuela-Jokubaitis per fora penetrant i tirant. Aquest és el risc que pren Grimau, per una banda valent per agafar iniciativa, i per altra banda, ensenyant una carta des de l'inici que dóna pistes...
Per mi aquesta és la principal clau que explica la decisió de Chus Mateo de jugar tanta estona amb la seva estructura de jugadors grans tota la segona part. I també perquè l'estona de la rotació de Madrid, facilita molt l'anotació del Barça.
Chus Mateo pren una decisió/risc molt a contra-corrent en el sentit que avui en dia els equips de màxim nivell basen el seu nivell d'intensitat en la rotació. El Madrid arriba a la Copa sense lesionats, amb un planter llarguíssim de superestrelles, i decideix jugar la segona part amb 6 jugadors pràcticament. I basa el tenir la iniciativa, amb uns emparellaments que els donen control de ritme, tant per les opcions defensives (físics) com ofensives (timó de Campazzo i rols claríssims). Crec que això és un plantejament sorpresa total, perquè impedeix al Barça el pla de partit de castigar defensivament a alguns jugadors del Madrid, cosa que el mateix Abrines va manifestar com alguna de les claus, per Movistar quan el van entrevistar "castigar alguns jugadors del Madrid que no defensen tant"
Mateo ja va recórrer també a una solució "revolucionària" com va ser la que va utilitzar a la fase final de l'Eurolliga, amb la opció inversa: tres petits i Hezonja de 4, basant la defensa en una zona 2-3 i l'atac en la creativitat i mentalita guanyadora dels veterans exteriors. Crec que és un gran exemple d'intel.ligència, adaptació i aprofitament d'un equip amb infinits recursos, que s'han de saber aprofitar, però.
Em queda el dubte de com assumirà l'equip aquesta decisió estratègica de la Copa, però la temporada és molt llarga i els jugadors crec que són plenament conscients del club on estan jugant, i que estar en aquest equip és sinònim de moltes oportunitats de títols, i participar en equips guanyadors sempre és bo per qualsevol jugador. De tota manera, a falta de 2-3' vaig veure que Campazzo en una aturada del joc passava a picar les mans a tots els jugadors de la banqueta del Madrid, que estaven contents per la victòria que s'estava aproximant molt clarament, i alhora, segur que estaven estranyats (com a mínim) per aquest plantejament revolucionari. Tindran feina, però des de la victòria, tot és més fàcil.