M'agrada molt entendre la comunicació com un contingut d'entrenament tant important com la tàctica, la tècnica, o la preparació física. Aquesta idea l'he experimentat, comprovat, executat i observat sempre des de la infuència que va tenir en mi treballar i compartir camí amb el mestre Ricard Casas. El procés d'orientació és un element de salt qualitatiu per aconseguir alineament, compromís, i co-responsabilitat
L’Orientació dels jugadors és clau. La perspectiva, el pla estratègic a mig plaç són eines imprescindibles avui dia, en un context d’immediatesa i de mantenir o aconseguir categories., estadística, minuts, etc… Anar pivotant el focus del present cap el futur és un exercici constant, valent i necessari.
Les reunions d'orientació són proactives, creatives, amb un to distès i sense pressa. No poden ser reactives, de resposta ràpida, amb emoció d'enfado present. EL jugador ha de percebre que la reunió és indubtablement constructiva i li servirà d'ajut. Si no podem garantir això millor no fer-les.
Quin jugador hem d'orientar?
1.- El que està desorientat.
Això vol dir que el seu dia a dia no és satisfactori, amb el que esperem d'ell, tant a nivell actitudinal com a nivell de rendiment, o de rols que agafa o no agafa. Objectiu de la reunió ha de ser sobretot clarificar. Especialment important ser clars i justos amb els jugadors que tenen menys rol i menys projecció. No podem enganyar, hem de ser realistes i no podem prometre res més que la nostra dedicació i atenció (en el cas que la puguem donar, per cert). Per tant l'ordre és clar:
a. Manifestar-li que observem aquests punts de millora
b. També escoltar les raons que porten el jugador a la desorientació
c. Exposar el que li demanem i el que li oferim.
2.- El que considerem que té més projecció dins el club i en el bàsquet en general.
Aquesta comunicació té a veure amb les possibilitats que veiem quan mirem a 2-3-4 anys vista. I no parlem tant de posició de joc, sino d'aspectes tecnico-tàctics ofensius i defensius, i també de mentalitat.
1 i 2 poden coincidir... o no.
Quines són possibles orientacions? Els rols
Rols de present: què diu el bàsquet i l'equip que necessita de l'esportista?
Rols de futur: Quina característica del seu potencial es pot convertir en el seu diferenciador principal si el desenvolupa?
Important aquesta distinció perquè no només hem de donar rols de futur, desconnectant del rendiment actual i de la necessitat actual per a l'equip i per la seva confiança pròpia. Com tampoc podem posar tota l'energia en els rols de present, doncs pot representar limitar la progressió del jugador.
És tan important la consciència d'aprofitament de les coses que faig bé ara, com la consciència d'aposta per les coses que en el futur li podran donar més possibilitats.
Els rols es poden diferenciar en cadascun dels dos equips on juga. Segurament en un d'ells més enfocats a la primera pregunta, i en l'altre equip, enfocats en la segona. també es poden diferenciar en moments de temporada, moments de partit, o en temporades successives.
Què dóna a canvi el jugador?
Fidelitat. Es fa una inversió de recursos a mig-llarg termini i, encara que avui en dia sembli una bestiesa, en realitat la clau és mantenir en el temps el treball i la orientació. Normalment el procés de creixement
Compromís. Concret, directe, mesurable. Omplir la paraula compromís de contingut. Quines coses concretes es compromet a treballar, amb quines actituds, quins comportaments i quines accions.
A més dedicació, més exigència. El jugador que obté una dedicació especial, doncs es considera que val la pena que tingui un treball d'orientació, ha de tenir clar que el nostre nivell d'exigència cap a ell i la seva pròpia autoexigència, han de ser majors que la resta. Si no es cuida aquest equilibri, el sistema no l'accepta perquè es perceb un tracte de favor. Un jugador de projecció ha de tenir molt clares les dues cares de la moneda. Se li dóna oportunitats, promoció, orientació... i a canvi ha de ser el que rebi i s'autoimposi més exigència a nivell actitut, compromis i fidelitat amb el club. Relació de confiança.
Deixo aquest video que desenvolupa aquesta idea
La inversió i la qualitat del temps que dediquem a la comuncació és un dels indicadors més poderosos d'un treball ben fet. Sobretot si les nostres accions i comportaments i decisions van construint escenaris diaris en coherència amb els fonaments que es posen en les reunions d'orientació