La contracultura i el básquet base. És un gran tema. Els valors sociocultural actuals tenen a veure amb l’individualisme, l’evitació de la frustració, i la recompensa fácil. També la sobreprotecció que tenen els adolescents en tots els ambits.
Primer definirem contracultura: Moviment de lluita contra els valors culturals establerts que cerca el desenvolupament d'un model sociocultural alternatiu. Pertant, seria tot allò difícil.
Recordo quan començava a entrenar ja fa mes de 35 anys. Amb prou feines teníem un parell de cotxes de pares per portar els nens als partits. Moltes vegades, jo mateix quan vaig començar a tenir el carnet de cotxe, jo mateix l’omplia de jugadors per anar als partits. El bàsquet era un tema dels nens, era el seu espai. No hi havia estadístiques ni xarxes socials. Recordo un dia una conversa amb el pare d’un jugador, que ha acabat jugant 20 anys a l’ACB que li va dir davant meu… mira, si plores perquè no et surten bé les coses, tens dues opcions, o deixes de jugar i vens a treballar amb mi al taller, o t’espaviles. I es va espavilar…
Pertanyer a un equip de bàsquet requereix, directament, treballar una sèrie de valors, avui en dia, contraculturals:
Afrontar situacions difícils, sense poder-se escapar o culpar als altres.
No aconseguir el que volen amb facilitat
Sentir-se injustament tractat i haver de sobreposar-se
Adquirir consciència i responsabilitat per allò que depèn d’un mateix
Acceptar una disciplina col.lectiva
Adquirir hàbits de cuidar-se, i preparar-se per donar el millor
Aprendre a valorar el propi treball, i a valorar aspectes que no llueixen, però són importants.
Mantenir una educació i respecte a l’adult responsable, encara que no estiguis d’acord amb les seves decisions.
I els entrenadors, què pintem en això? Ensenyem bàsquet, prenem decisions. Ens equivoquem, segur! AIxò si, ens apassiona el bàsquet, I en el meu cas, i en el de la majoria, diria que ens preocupem per formar els nois I noies en tot aquest món d’aprenentatges.
Per mi és important que aprenguin a mantenir la mirada, a comunicar, a escoltar, a estar concentrats, a afrontar aprenentatges complicats, a respondre davant de reptes. Moltes coses, si. I molt més importants que guanyar o perdre, i que els minuts de joc o tirs.
També és important acceptar que no tots tindran el mateix tracte en un equip. Com a la vida. No tens el que mereixes. Tu has de lluitar pel que vols i acceptar que no sempre tindràs recompensa. Així és la vida, tot I que la cultura de “lo fàcil” és més guai, clar.
Finalment, que important poder donar aquest significat i magnitud al fet que el teu fill jugui a bàsquet! Encara que sigui més fàcil culpar l'entrenador de torn de tot el que li passa. Acabo amb una reflexió que resumeix una mica tot plegat.